Peatge

Els Surfing Sirles

A l'autopista, de matinada, entre Navarcles
i el no-res, hi ha sis cabines il·luminades,
sis carrils buits, i què hem de fer? Ningú
passa, ni motos ni cotxes, només se sent
entre els arbres el vent. No passa ningú,
i com bufa el vent, ja n'estem ben farts,
no sé què farem. A l'autopista, de
matinada, brilla la lluna, fa una llum rara.
Hi ha sis cabines il·luminades, hi ha sis
persones amb una idea clara. Tenim la
Núria que mira en Ricard i en Ricard que
mira en Josep i en Josep que mira la Tere,
que mira la Marta, que mira l'Andrés.
I alcen les barres, i els cotxes s'estrellen,
i Abertis s'enfonsa, i cremen les alzines.
Crema l'alzina i l'asfalt. La lluna brilla, és
el senyal: la cendra no serà el final. Per
l'autopista recremada passarem l'aixada.