Pecats

Duble Buble

L'hivern no acabarà mai més
el fred ha entrat per sempre
en els racons inhòspits del meu pis.

Aquesta ciutat no em porta sort.
Odio tant aquests carrers
per on mai més no tornaré a passar...

Caldrà que sigui sempre així
l'un darrera l'altre eternament
com aspes d'un molí de vent.
Com el fum es dilueix al vent,
la distància esborra el pensament.
Aquesta nit me n'aniré d'aquí.

Un dia vas mirar-me i em vas dir:
- Vull que siguis sempre més per a mi,
em fas tanta falta com la llum del sol".
Petits retalls, anècdotes d'ahir,
ens vam prometre però no ens vam complir.
Som només dos estranys en el mateix camí.

Tots els enigmes de la nit
sorgien en el teu mirar:
el sol va brillar només per a tu i per a mi.

Però a força de petits pecats,
de lentes persistències,
deixem que el temps se'ns escapi de les mans.

Caldrà que sigui sempre així
l'un darrera l'altre eternament
com aspes d'un molí de vent.
Com el fum es dilueix al vent,
la distància esborra el pensament.
Aquesta nit me n'aniré d'aquí.