Pensament

Aucell cantaire

Cada pensament, cada record que tenc
i que no puc desfer i que m’aferra
a una il·lusió…
Cada pic que veig que no puc aturar
la ment, tot divagant amb pensaments
sense control…

L’Amor que arriba i roman, l’ amor vertader
que sent quan pens en tú i quan m’atur
a sentir-te…
m’allibera, i em torna la pau.

I quan surt a passejar pel bosc o vora el mar
i mir arreu o si tanc els ulls
també…
L’aire que m’arriba, les aromes i les formes
de les plantes, la bellesa d’una flor
(o d’una pedra)...

el Goig que sent en percebre una certa presència,
una intenció: simfonia perfecta
de la creació…
m’entusiasma , i vull cantar… la larà lalà