Pels carrers de Freixenet
Pels carrers de Freixenet
una noia guapa hi ha
que per nom es diu Antònia
i ara diu que es vol casar.
Porta puntes als enagos
i vidrets en el gipó
perquè el seu Joan l’estimi
que li’n faci un petó.
En Joan ne té una escala
per pujar a dalt del campanar
per veure més bé l’Antònia
quan se’n posa a pentinar.
La pinta li’n cau a terra,
en Joan li va a collir
i en la falda de l’Antònia
en Joan s’hi va adormir.
Tu fossis noia callada
no diguessis res a ningú,
compraríem una nena
per diverti’ns-hi jo i tu
Si la mare te’n pregunta
aquesta nena de qui és,
tu li’n podes contestar-li
que no n’heu de fer-ne res.
Si el teu pare te’n pregunta
aquesta nena de qui és,
diu-li que era sota un barco
deurà ser dels mariners,
diu-li que era sota un barco
deurà ser dels mariners.
Autor(es): Popular
