Pels terrats
El fum es pintava de colors
I una barra fosca ens acollia
I la foscor se'ns feia amiga
I la música ens volia com a amants
Hem escurat l'última gota d'amistat
I ens hem begut en un got llarg la soledat
I abans que tornéssim al món dels mortals
La nit es fonia pels terrats
És ben cert allò que diuen:
Que al final
Quan surt el sol sembla mentida
Tot allò que t'ha passat
La lluna fuig
I ningú gosa saber on va,
S'endú secrets que no veuran la llum del dia
Roda el món sense manies
És una qüestió d'honor
I el son de matinada
Pesa com un sac de plom
I e meu fetge que somica
I és que és un paté de rom
La nit tanca la botiga
Si la nit tanca d'hora
No és per falta de clients
I sembla que algun l'espera a fora
Per molt que miro no sé qui és.
Autor(es): Josep Lladó
