Pensant en tu
hores i hores al teu clatell
un punt fixe amb els ulls, però no amb la ment
m'ho passo tant bé
pensant en tu
flashback i observo un vell record
tornant de l'intitut amb els ferrocarrils
no hauria imaginat mai
tot el que em compartit
i esque tinc, tant teu, dins de mi
que ara que no hi ets, me n'adono
que et trobo tant, tant i tant, a faltar
i que et sembla
si agafem els ferrocarrils
i donem la volta al món
i que et sembla
si tornem a riure amb la boca tant gran
que ens el mengem tot
i esque tinc, tant teu, dins de mi
que ara que no hi ets, me n'adono
que et trobo tant, tant i tant, a faltar
Autor(es): Ernest Bombí