Pendent
Un desig i les ganes de fugir
un amic i el refús del meu destí
mirant com busques or entre muntanyes en un món que ja,
que ja no és aquí
No entris a casa que ara acabo de fregar
busca la clau on el lladre va obviar
i mira que els teus ulls deixin de veure tot el que un dia
em vaig oblidar
i canta, deixa que voli avui
pel dia que vas marxar
perdut en les llargues nits
que t'he trobat a faltar
Cerques a prop i no hi ha cap conegut
els ocells ja volen i el gos t'espera ajagut
la roba a mig estendre, el vent que bufa suau i tu
que corres cap a mi
i mira, m'acosto en silenci
i et dic que ara vull ser aquí
mentre els ulls et brillen més,
m'expliques que vas fer ahir
M'escoltes i et toco,
m'estires al teu coixí
els plats no s'han rentat,
i me'n vaig sense dormir.
Queda't a fer un cafè
xerrem del que no vam ser
i quan em desperti lluny
jo sempre et recordaré
Mira com és l'amor
tan fràgil i tan potent
demà qui sap on serem
ens queda això pendent...
pendent.
Autor(es): Màrius Montmany
