Penedès
S’aixequen torres / en esborrats
vestigis / de mortes danses.
Truquen a portes / d’oblit. Desempresonen
/ llum, ales, aire.
Nua bellesa, / nom sol enllà
del nombre, / esclat de festa.
Volem la força / dins l’ordre
perfectíssim / de la mesura.
En equilibri, / molt lentament
ens alcen / castells de somnis.
Seny, no podríem / acollir-nos
per sempre / al teu refugi?
Dreçats captaires, / sense
plors ni temença / venim
a prínceps.
Homes, la mida / del món,
rompem silencis, / triomfs,
abismes.
Agermanem-nos / sota l’esplendorosa
/ pau d’un llarg dia.
Per servir l’únic / senyor que
tots triàvem: / el nostre poble.
S’aixequen torres / en esborrats
vestigis / de mortes danses.
Truquen a portes / d’oblit. Desempresonen
/ llum, ales, aire.
Nua bellesa, / nom sol enllà
del nombre, / esclat de festa.
Volem la força / dins l’ordre
perfectíssim / de la mesura.
En equilibri, / molt lentament
ens alcen / castells de somnis.
Seny, no podríem / acollir-nos
per sempre / al teu refugi?
Dreçats captaires, / sense
plors ni temença / venim
a prínceps.
Homes, la mida / del món,
rompem silencis, / triomfs,
abismes.
Agermanem-nos / sota l’esplendorosa
/ pau d’un llarg dia.
Per servir l’únic / senyor que
tots triàvem: / el nostre poble.
Autor(es): Salvador Espriu,Agustí Cohí i Grau
