Per a ésser cantada en cas d'alarma nuclear
Se me'n fot si ells tenen un refugi.
De què els ha de servir restar sota terra
embolicats en plom,
si al capdavall de la llarga quarantena
prendran possessió, en nom de la demència,
tan sols de runes, cràters i morts ?.
És divertit jugar amb avions de debò
des del darrere de polides taules
i fer avançar, com si fossin de cartró,
cent mil soldats damunt d'exòtics mapes.
Han fet del món un immens tauler d'un joc
en el que fan valer totes les trampes.
Se me'n fot si ells tenen un refugi
després de fer del món un monstruós Hiroshima
al pitjar un botó,
si al capdavall no serà món lo que els quedi,
i hauran de manar uns súbdits de silenci
en un regne de desolació.
Llavors potser no es sentiran tan herois
i es miraran amb una gran basarda;
tot l'Univers serà un clam d'acusació
que tronarà com una immensa onada.
Si ha de ser així el món que els ha de quedar
jo més m'estimo perdrem l'espectacle.
Autor(es): Carles Ferran
