Perduts al mig de l'espai

Duble Buble

Entre galàxies i mons apagats
entre satèl·lits perduts
La terra em sembla un immens paradís
ara que tot ha acabat.

Què donaria per tenir-te aquí,
tornar a agafar-te la mà
i enamorats recórrer els vells camins
que un dia vam trepitjar.

Perduts al mig de l'espai
sense el teu telèfon a mà,
perduts al mig de l'espai
ja no ens podrem comunicar.

Perduts al mig de l'espai
sense el teu telèfon a mà,
perduts al mig de l'espai
mai no ens tornarem a trobar.

Si una vegada més podés passar
les meves mans pel teu cos,
i sentir aquelles ridícules cançons
que tu solies cantar...

Des d'aquí dalt tot queda tan llunyà...
Sento el meu cor encongit
m'agradaria almenys poder-te explicar
perquè no vinc a sopar.