Perduts
Va ser l'anhel de velles emocions,
les ganes de llibertat perduda.
El record d'uns anys foscos i amargs
i l'intent de viure una història abatuda.
Fent el cor fort i amb l'arma carregada
un esforç suprem per canviar el món.
Ara et canto a tu, perdut en l'emboscada,
en una disputa d'un oblit sense retorn.
Molt ha passat però la lluita és la mateixa.
El vostre homenatge és la nostra victòria.
I en la memòria hem trigat a acceptar
que aquells perduts sou els artífexs de la història.
Va ser aquell any que vas plantar cara
deixant la vida en terra de ningú.
La derrota no va enterrar esperances,
vas creuar la frontera cercant un nou futur.
Ara el teu record s'escampa per arreu,
allà on vas sembrar justícia i resistència.
Entre el fred de Moscou i el foc de París
una llavor es va perdre, la resta som aquí.
