Per si no queda res a dir

Jordi Pèlach

A. Si no queda res a dir, deixo instruccions aquí:
[a no seguir] [o potser sí]
1. Marxa per no tornar.
2. El temps que sigui, que sigui llarg (bla-bla-bla-blà, bla-bla-bla-blà).
2.1. I DESPRÉS torna, torna'm a explicar el que veus al carrer:
- mirades de gossos,
- i nens,
- tot allò que no te’n feia mai cas,
- tot allò que hi ha mirant cap a baix,
- els passos de la gent enganxada a l'asfalt, que no arriben enlloc
(Viuen a dins la boirina pactada dels dies normals
[un cafè, una notícia…],
dins d’un despatx amb tan poques finestres
que no es pot somiar que som res especial.)
(Per si no et queda res a dir.)
2.2. Però ARA queda't
a) on siguis,
b) que no se't vegi gaire,
c) perduda entre totes les coses que tens al voltant,
Però ARA queda't
d) ben quieta
(i b) que no se't vegi gaire)
e) com si poguessis morir en l'intent.
3. I si et crido, dubta.
4. Si no et dic res, espera't un temps més,
que no són els rellotges els qui fan les hores,
més aviat les tallen com fan les tisores,
més aviat les maten com ja va fer Herodes amb els innocents
per por de la derrota.

B. ¿I com dir-te que et guardaré al calaix
- amb les catedrals,
- els matins de diumenge,
- l'estiu d'un infant,
- amb la terra podrida on ficaré el cap quan s'acabi la vida (o torni a començar)?

C. «Je suis venu te dire:
1. que je m’en vais» (Tu ho volies així, I AIXÍ JA ESTÀ BÉ.)
2. que ens somrigui la vida, que ens ho mereixem.
«Je t'aimé [je t'aimé = t'he estimat], oui,
mais je suis venu te dire:
1. que je m’en vais», com diria Gainsbourg,
2. que ens emporti un mal vent,
3. que, quan calli, no em busquis: ja no hi seré.

D. T’he estimat, i ara què?
Per si no queda res a dir,
per si no queda res, QUAN CALLI NO EM BUSQUIS MÉS
(per si no et queda res a dir).