Petit presoner
Has caigut
en un marge de flors adormides.
Tens dins una cançó
que batega amb el teu pas.
Dibuixes paraules
en parets que ja fa massa temps
que s’ensorren.
I diuen que els teus ideals
són closques de petxines
enterrades dins la sorra.
Però hi ha gent que ja no mira al cel.
Hi ha massa dies freds per desenganys
i els arbres bufen quan la nit se’n va.
Però els somnis que t’han vist créixer
ja no hi són.
Però tu, petit presoner, aixeques el vol.
Afeixugues els anys
amb il∙lusions perdudes.
Seràs tot allò que vulguis ser.
A cada nou instant pots canviar de sort.
Et fan perdre el teu temps
i els dies, piquen, piquen al balcó.
Somnis d’abans, que com fulles d’ametllers,
són fràgils i fidels sota el goig i la pena.
Però has vist de lluny una estrella ferida,
que dolça i petita segueix brillant.
No vol caure, s’agafa a tot arreu.
Sap bé que rere un dia neix un dia nou.
Però tu, petit presoner, aixeques el vol.
Afeixugues els anys
amb il∙lusions perdudes.
Seràs tot allò que vulguis ser.
A cada nou instant pots canviar de sort.
Petit presoner, aixeques el vol.
Petit presoner, no t'ensorris mai.
Petit presoner, segueix somiant.
Somiant, somiant, somiant.
Somiant!
