Petjades
Si només fos la mirada
si només fos la il·lusió
si tan sols una petjada
esdevingués un suport.
Obriria aquesta porta
per emprendre un nou camí,
avançant i donant sempre un pas rere un pas
i amb l'excusa del destí ser i donar-me aquesta nit.
Saps que la paraula t'acompanya,
saps que la petjada et persegueix,
saps que la mirada no s'apaga,
si per ritme tens bastó, el batec deu ser cançó.
Passos, passos i més passis
amb petjades als voltants,
n'hi ha de fondes, n'hi ha de primers, n'hi ha de suaus,
n'hi ha d'enormes i constants i les hi ha que no n'hi ha.
I recórrer el territori
i conèixer tanta gent, diferent,
i explicar-te històries i anècdotes del viatge
i aprendre nous lligams i construir realitats.
Saps que la paraula t'acompanya,
saps que la petjada et persegueix,
saps que la mirada no s'apaga,
si per ritme tens bastó, el batec deu ser cançó.
Autor(es): Josep Romeu
