Pica'm l'ullet i diga'm adéu
Has albirat la fi del camí,
de partir cap al no-res,
cap al port de les pors,
sense cap desig per perseguir.
Em conec, sé que sȯc immadur:
et tornaria a abraçar però no
m'ho recordis,
ja ho fa el silenci a les nits per tu.
Pica'm l'ullet i diga'm adéu,
guardaré el teu record a l'armari.
Perquè sí, perquè no té sentit
abraçar el dolor compungit.
El mirall que un dia ens uní
resta ara esquerdat, s'ha acabat.
I ens desdibuixarà si volguéssim
tornar-ho a provar.
He de deixar d'intimar amb la por,
de fumar a fora al balcó.
Ara sí que ja ho sé:
sols vull de tu que em piquis l'ullet.
Autor(es): Raül Palacios
