Picant pedra
Picant pedra pel camí, ni esperança ni destí.
Vent ferotge et fa sentir immers en fosca nit.
Ja no hi són els gambutzins, arreplegues soledat.
Les petjades s'esvaeixen, no hi ha més fanals.
Trepitjant els tolls de fang has après a no mirar
El rastre dels adéus que s'acumulen als talons.
Sons des de la llunyania t'anuncien que encara hi ha camí.
La set et fa més fort, et fa tornar l'alè.
Submergit en alta mar, aguantes la respiració.
Una a una et van sortint les brànquies del saber.
I, si mires cap a baix, potser veus un blau més fosc,
Un silenci que et recorda que ets feliç així.
Som navegants en el somni, fidels a un rumb perseverant.
Les veles s'han inflat, ens porten més enllà.
