Pirates de cor noble
Tot és etern i el temps ho converteix en fugaç.
De fullam caduc i arrels poc profundes.
Valls fecundes per l'abril i en la tardor, seques.
El vent et mou i és ell qui t'envelleix la faç.
Els núvols em somriuen i tapen el sol.
L'aigua que em saciaria i a voltes m'ofega.
La mare terra i aquella madrastra aspra.
Els colors saben brillar i vestir-se de dol.
La barba que t'embelleix i també et fa vell.
L'amor fa sobreviure i sempre em mata.
La raó i la seva absència, que assassina
Massa blanca i tacada de sang, la nostra pell.
Fugir, escapar,
solcar cada mar
per mullar la pólvora.
Jove per la trempera i la ressaca de l'endemà.
El fracàs per saber d'on vinc i on no aniré.
Ser rebel per qüestionar i posar-ho tot del revés.
La ruptura si fa falta i encara que et parteixi l'ànima.
El silenci que et parla i que s'amplifica.
Els odiosos fariseus que sobren i destorben.
Els col·legues que no cobren interès i m'aviven.
La puresa, resplendent per fora i per dins, òrfena.
El jutge que em vol jut-iar i es creu la seva excusa.
La veritat és diferent la meva, la teva i la seva.
La música, que ens fa iguals i també ens allibera.
La mort, arrítmica, puntual, certa i freda.
Autor(es): Raül Palacios
