Pit-roig
L'enteresa del que he somiat és fràgil
i només de despertar-me s'ha trencat
Tinc la innocència esmicolada,
m'he llevat amb el cap ple i el pit nusat
Amb l'entesa als dits vas accedir a fer camí
i encara no vaig poder creure què passava
Tinc la impotència desbocada,
ni l'inconscient pot viure aquest desig en pau
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata
La veritat del què vull dir-te és molt, molt fràgil
però sempre et prens a la lleugera el que jo et dic
Duc tot el matí pensant trucar-te,
però tinc la por de que no vulguis parlar amb mi
La imatge d'aquest son era molt fràgil i tan sols
de despertar-me va trencar-se en mil bocins
Però tinc sota el coixí la teva cara,
no és una foto, és un mirall
i em refrego amb el seu tall
i ple de sang, llavi-partit
aquesta nit tan trista et dic
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I els teus petons em corren per dedins
com verí escarlata
La meva veu és de pit-roig honest,
tinc el pit que m'esclata
I el vaig enviar a dir-te el que sent
i ara jau mort, mort, mort, ja no canta
Autor(es): Jordi Jet Serra Morales
