Plaer i eufòria
Ei! Jo ho reconec,
només penso en mi mateix.
No m'importa si està bé!
No m'importa res de res!
Avui és un dia perfecte per,
començar a cremar-ho tot,
i ens farem palles des de dalt d'un pont,
mirant...
Com el nostre món es desintegra,
com es torna tot vermell,
escopirem la sang dels vostres cops,
rient...
Després mirarem si hi ha algú viu,
i ja no tindrem pietat,
altaveus a tot volum sonant:
Albert Pla
Albert Pla
Quina angúnia el teu color,
de pell cremada tan calenta,
però per sort o per desgràcia,
sóc aquí i t'he de veure morir.
La terra s' esquerda,
i el cel s' enfonsa...
Fixa't com tot s'ha destruït,
però la pudor segueix flotant ,
com un vestigi del que ha estat,
el magatzem de la pudor.
L'has ben pringat,
i ara tu et cremes solitari,
sense deixar ni una protesta,
una moral o un seguidor.
Ei! Jo ho reconec,
només penso en mi mateix.
No m'importa si està bé!
No m'importa res de res!
No és un incendi tan normal,
no és un sinistre tan casual,
el teu cadàver calcinat,
és el culpable d'aquest foc.
Ei! Jo ho reconec,
només penso en mi mateix.
No m'importa si està bé!
No m'importa res de res!
