Plou
Plou,
petites gotes mullen el carrer
tothom busca recer.
Veus,
la nit il·luminada pels llampecs
retrona el món sencer
i els teus ulls brillen...
Quan recordes les històries
d'un marrec juganer
voltat de gent
que no el deixava fer.
Rius,
obres la porta i et mires les parets
són blanques com la neu
i el terra et crida.
I surts cap al carrer
saltant i cantant a contravent
i surts cap al carrer
i tothom qui et mira,
creu que no estàs bé.
Prens,
entre les teves mans uns colors vells
oblidats en el temps
guixes amb força.
