Plou (i no vol parar)
Tendre instant
que ara vas i vens
a veure'ns
ens abrigaràs
abans no arribi el Sol
Ara arribes tard
ara ella ha marxat i sembla
que no pugui ser
que els dies estan esborrant
els moments que érem meitats
tan refugiats mentre plou
Ara plouen espantats
Tots aquells moments de nits tan fredes
i arriba l'instant malalt
que ens fa ser tan lluny de les nostres mans
Veus les gavines que tornen a ser
al teu costat mentre plou
No hi ha un lloc més segur
quan la pluja que ens ve al damunt
no ens deixa veure-hi clar
i els paraigües antics
van repetint
Fa masses anys que plou
plou i no para
i avui plou
plou i no vol parar
ara et mous
tothom s'amaga
sota la pell d'un mateix
tan cansats d'esperar
tot el temps que hem trigat
per poder acceptar que avui plou
i saber a on refugiar-nos mentre plou
Autor(es): Jordi Lanuza