Pluja
Estava a punt de fer es disset anys
sa seva germana era quatre anys més gran.
Ses dues festejaven quan podien
perquè les feia falta llibertat.
S'al·lot d'una feia es servei militar
I s'altre, un cantant de qualsevol dròpol bar.
Sa germana el veia més sovint.
I s'altra a casa esperant a que ell la telefonàs
I a una ja no la poden dir res.
S'altra es queda a casa tot plorant.
I llàgrimes com sa pluja que ara veig
només jo les puc veure perquè ho sofresc
I escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja
Un dia es besaven a s'estació
ets pares s'entemeren i això no pot ser.
No va poder tan sols ni dir-li adéu.
I es cotxe s'allunyava darrera ell.
Quan ell tornà a casa amb es cor trencat
estava ella dreta tot plorant
li va prometre que aquell amor era seu
que ningú mai podria endur-se-lo de ses seves mans
I a una ja no la poden dir res.
S'altra es queda a casa tot plorant.
I llàgrimes com sa pluja que ara veig
només jo les puc veure perquè ho sofresc
I escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja
I ara em qued a casa tot desfet
perquè necessit mirar-la i ja no hi és.
I llàgrimes com sa pluja que ara veu
només ella les pot veure perquè ho sofreix
i escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja...
