Pluja de cop
Pluja de cop, plora el meu cor!
Tot el que sento, es torna més fort…
com si de sobte, s’escapés tot de les mans…
tinc tot l’amor, que sempre havies somniat!
Dòcil he estat, i també fort…
he vist marxar a gent de l’entorn…
amics que arriben, i altres que s’envàn…
si de debó em vols, aquí em tens al costat.
M’agrada com rius, i els teus dits delicats,
els teus llavis dolços, i el teu mirar…
com oceans, que es perden en més enllà!
La tristesa em sobte, quan em poso a pensar.
Miro quan dorms, i el teu respirar…
es com hipnòtic, i em quedo extasiat…
em plena la teva, manera d’estimar…
et porto amb mi, encara que sembli distant…
Tot pot ser trist! O pot ser feliç…
depèn del que fas, o de com ho has vist!
Fas bé, o fas mal, sempre guien els sentits…
per tu faré, el que mai havia fet per mi!
Autor(es): Bob Dylan
