Poc rock

Siroll!

cada cop que sento
rock català
haver nascut lamento i no sé
si riure o plorar

ressona impertinent
infestant la nació
se t'incrusta a la ment
sense autorització
quan ets menor

collons quina angúnia
que em fa

blasfèmia flagrant
que t'atabala amb els seus romanços
incita als ciutadans a ser més mansos
és pretensiós i de talent nul
fet per a un públic que té el gust al cul

de mica en mica amb cada repetició
creix l'impuls vehement que sento d'infligir dolor
el seu missatge crea divisió
entre els que moriran i els que no

i tots els tolerants
podeu anar a pastar fang
per haver mort els més grans
els vidres a la sang

conseqüències
d'encomanar-se a algú
que sembra pestilències
entre la música i tu