Pols
No és estrany que tot sigui un invent,
un somni devastat, un tros de res...
No és estrany que et sentis molt estrany,
un ombra en la nit, un excrement
La pols es posa entre tos dos,
la pols omple tots els racons.
El món s'ha tornat un costum aquest matí silenciós.
No diré res als teus germans aquest matí silenciós.
No és estrany que res sigui veritat,
que jo et trobi a faltar a cada instant,
és millor que seguim habitant
un univers petit, un cervell buit.
La pols es posa entre tos dos,
la pols omple tots els racons.
No diré res als teus germans aquest matí silenciós.
El món s'ha tornat un costum aquest matí silenciós.
Autor(es): David Pérez Barrachina
