Pols
Si la vida no desvetlla
el perquè d'existir
Si la flor també és fa vella
amb la mort com a destí.
Si la vida no dibuixa
el sentit de cada fet,
si la fada és una bruixa
i el cervell és un joguet.
Jo em pregunto si això és viure
o la vida està en la mort,
si és oníric el somriure
i un consol la bona sort.
Jo em pregunto i neguitejo
i no trobo res normal,
tothom riu mentre jo em queixo
i dic bé al que diuen mal.
És cruel o és la sortida,
en aquesta absurda vida,
és la mort una fugida
o sols un enterrament?
És una porta que s'obre
d'un capvespre a la claror
o un clot de dies que es tapa
pel record de ser sol pols.
Si la vida no desvetlla
el perquè d'existir
Si la flor també és fa vella
amb la mort com a destí.
Se'n va l'amor que venia,
cada somni té un final,
una nit se'n va la vida
però la mort és immortal.
Autor(es): Joan Francesc Dalmau Llagostera
