Porcs
No! No volem ser!
No volem fer,
Ni ser ni fer, sota el seu parer.
No! No volem tenir!
No volem patir,
Ni tenir ni patir, decidim el nostre destí!
Ara aniràs a l'Audiència
A posar-nos una querella,
Per dir-li a tothom a la orella
Que ens feu anar com a titelles.
Et creus que no som conscients
Del que podeu arribar a fer i desfer,
Per a conservar el coi de poder
Vigila els resignats som ara impacients.
Vigila!
Impacients de vida,
De viure en aquesta puta ruïna.
De ser una ombra que camina,
Menja, treballa i respira!
No volem plorar, ni oblidar,
Els nostres morts pengen del vostre coll.
Coll que us tallaran, sense corbata,
Us trauran les sabates per penjar-vos de la plaça.
Això de la plaça us sona?
Ho fèieu vosaltres al segle 12,
Al 3, al 20, al 10 i al 15,
Ha arribat l'hora de tombar la truita.
Com als porcs, com als porcs, com als porcs...
Primer al coll!!
Això de la plaça us sona?
Ho fèieu vosaltres al segle 12,
Al 3, al 20, al 10 i al 15,
Ha arribat l'hora de tombar la truita.
Porcs!
Autor(es): En la recámara
