Potser demà
Potser demà
Quan els meus ulls
No brostin a la llum
Con rosella captiva
Vindrà la soledat.
Però avui canto lliure
I mentre canto
No em sento aïllat
Perquè el cor és amb mi
I jo parlo amb ell.
M'embeuré del paisatge
Dins una alba de lliris.
Les campanes del mar
Dintre l'aire que fuig.
Cada instant un ocell
Cada pell un batec.
Una espasa de pluja
Talla les flors del vent.
Ni la mirada fosca,
Ni el llavi que es fa esquiu
Ni una veu enemiga,
Ni cap home captiu.
Jo viuré com el foc
Que s'encén a la nit.
Tindré cims plens d'estels
I cantaré pels homes.
Estic amb mi mateixa,
El cor es el que em mana,
I jo li dic que sí,
I jo li dic que sí.
Cada instant un ocell
Cada pell un batec.
Una espasa de pluja
Talla les flors del vent.
Autor(es): Celso Emilio Ferreiro,Mari Dolç
