Potser demà
Va obrir els ulls per observar
tots els estrats d'un món amb clau,
buscant raons on no n'hi ha,
havent llençat un perquè en va.
Va comprendre que és difícil
però també va descobrir
un indret on s´hi amaga
un llibre vell sense llegir.
Potser demà el que has somiat
sense avisar et vindrà a buscar.
Qui sap si ja tot canviarà
com un estel fent llum al mar.
Sap del cert que el cel és gran,
"Segur que hi ha lloc per tots".
Però es pregunta com un astre
fa més llum que un raig de sol.
Cada cop s´atura i mira
per saber ben bé on està,
però ell camina sol i explica
que res no duu, tot ho ha deixat.
Potser demà el que has somiat
sese avisar et vindà a buscar.
Qui sap si ja tot canviarà
com un estel fent llum al mar.
Els seus dies passen i no sabrà mai.
Tot va tan de pressa, no pot ni pensar.
Això el va fent fort i ara es sent més viu
i ja sent de lluny una veu que diu:
Potser demà el que has somiat
sense avisar el vindrà a buscar.
Qui sap si ja tot canviarà
com un estel fent llum al mar.
