Pregadéu

Ós bru

Com un cant de sirena,
treus profit de la meva innocència.
Irresistible ambrosia que em fa pedre el cap.
Seguint el teu rastre,
fruit de les terribles feromones.
Conscient de les teves trampes, segueixo el joc sexual.

Joia! Dóna’m més, dóna’m més, dóna’m més!
Joia! En vull més, en vull més, en vull més!
La teva pell melosa és el parany que em porta a un plaer fugaç.

Joia! Dóna’m més, dóna’m més, dóna’m més!
Joia! En vull més, en vull més, en vull més!
De sobte el vent amaina, tot és tan confús. Llança’m als llimbs!

I ara m’abandones, marxes.
Vençut, m’ofego, mig mort i atordit.
Qui serà el següent màrtir?
Les portes de l’infern ja s’obren.
Els meus sentits s’apaguen lentament. I ara no, no, no, no, no..