Primavera

Kaoba

I així que em tornes a agafar el meu sou,
i així que ens penges i t’emportes l’esperança dels fills
mantens al poble sofrint,
que busca pel seu compte la nit.
I així que crees tristeses,
i així que ens plenes de despeses,
poses la terra en perill
la lluitarem amb punys i crits.

I així ens dius el que entens per igualtat,
quan no tenim tots la mateixa oportunitat,
així ens ocultes el ocorre per dins
i el que els va passar als nostres avis.
Imposes les lleis a cegues,
quan no et creus ni el que ens ensenyes,
ara en un clot vos tenim
Esclatarà la revolta al matí !

Però no! Encara ens queda!
La flor renaixerà a la primavera!!
Tindrem el futur, la gent no espera
Li donaren l’esquena a la terra¡

Que prompte partiria, tot ho agafaria
I marxaria a fer nova la meua vida,
soltar les obligacions d’un futur preparat
confia en la teua sort, et portarà el menjar.

Jo vull aplegar al nou paisatge
Aquell que sempre està per arribar
Jo vull notar l’esperança d’un poble
que brama a l’autoritat
Sempre continua la lluita ,
sempre incertesa
un guerra plena de mals ,
una eterna guerra

I lluitarem per una vida millor
lluitarem per una vida plena
Esta es la guerra i sols la nostra guerra!!
L’estat no compren les exigències de la gent
L’estat no governa!
L’estat sols prohibeix!

Però no! Encara ens queda!
La flor renaixerà a la primavera!!
Tindrem el futur, la gent no espera
Li donaren l’esquena a la terra¡