Primavera
I arriba la primavera que la sang altera
los primers escots ja corren pel carrer
qu'estil·litzen la figura femenina
i alegren la vista tan a casats com solters
tan a casats com solters.
Flors de mils colors esclaten entre'ls marges
s'apodera del camp un verd insolent
que quan le tira los trastos a la pluja
si la tia afluixa lo verd torna més intens.
I un sol que bada les pedres s'ageganta
repartin a tort i a dret rajos d'amor
que per tot arreu ja sona la lloança
dels pardals dient adéu a un hivern que ja dorm
dient adéu a un hivern que ja dorm.
Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.
Primavera tu qu'ens tornes la vidilla
qu'ompli los bars i les terrasses de sol
dixa que m'embafe de la teua companyia
compartint una canyeta a n'un baret del port.
Primavera tu que mos rentes la cara
i mos tornes la falera per ballar
dixa que t'agafe per baix la cintura
i'ns dixem portar pel ritme d'un bo xa-xa-xa
pel ritme d'un bon xa-xa-xa.
Primavera princeseta fugissera
qu'a ciutat ben just si't dixes clavar un mos
primavera porta'ns l'amor que'ns espera
qu'esta vida sense un cor és més dura qu'un os
sense un cor es més dura qu'un os.
Primavera princeseta tafanera
tu que mos traus les ganes d'estar tot sols
primavera balla amb mi la Macarena
qu'esta vida sense un cor és més dura
qu'un os sense un cor es més dura qu'un os.
