Primer cant

Clepton

16 de març i sense forces
escric al tren per no dormir
els malsons
m'assalten a deshora
decepcions
fruit dels meus contrasentits

A menys d'un mes per ser a la costa
per fi pugem a Sant Feliu
aferrat
com a un bot a la deriva
a la música
que em salva cada nit

I veig que no m'entens
i jo sol no sé trobar mai la resposta
i encara que m'ofegui
la força d'aquest cant m'omple els pulmons

Quan pot quedar per ser persona?
Hi ha algú que es burli de l'esforç?
He perdut
l'interès per tornar a caure
però les pors
m'han fet fora d'aquest joc

Sembla que no pugui sortir del pou
que m'obligui a ser esclau dels meus actes;
en canvi cada cop que escric al paper
hi ha algun vers que em fa creure
que puc fer-ho i que sóc qui vull ser!

L'amor propi fet bocins
cruix davall les teves passes
res m'arrenca d'aquest llit
ni aquest garbuix
fet de llençols que m'amarren a la fi.

Sóc jo
qui sempre falla?
Sóc jo
qui fa les coses bé?
Cada cop em veig més lluny de ser qui espero
però vull créixer i sent jo sentir-me bé:
sols vull ser jo

I he pensat en les respostes
i sempre és el perdó qui guareix les meves pors
ets tu qui em tapa i qui em fa llum

I veig que no m'entens
i jo sol no sé trobar mai la resposta
i encara que m'ofegui
la força d'aquest cant m'omple els pulmons