Prometeu encadenat
Vivim en dies complicats, vivim en temps complicats,
reminiscència fràgil d’allò que els antics van somniar
i que ens arriba distorsionat a manera d’eco llunyà.
La moral no pot ser absolta en el procés amb un mateix
i que deliri i trastorn no ocupin el lloc que es mereix.
Quasi bé no em queden forces per a pensar per mi mateix.
Vam creure tots a un ídol, ens va enganyar un fals Moisès,
per no agafar les ales d’Ícar i volar junts cap al cel
i per un plat de llenties hem vengut els somnis d’arrel.
No podem baixar a l’Hades en busca d’un xic d’amor
si la nostra Odissea encara no ha sortit de port.
Puja a l’Arca d’obediència si tens por i busques consòl.
No hi ha respostes allà on les busco,
les portes se’m tanquen al meu pas.
Sóc Prometeu Encadenat, lluitador per la llibertat!
Vull volar,
perseguint un estel que la nit no ens vol amagar.
I vull somniar
que el futur és de tos i que ningú ens el robarà.
Que el nostre passat està tot ple d’errors
i no el podem canviar.
Però el nostre futur són pàgines en blanc,
escriguem-hi felicitat!
Autor(es): Lád Cúig
