Prou fingir l'orgasme
Farts de desenganys i de falses promeses
i cansats que els anys només fruitin rovell,
tips de ser cornuts i pagar les cerveses,
que tot aparell vagi amb control remot,
que voler omplir el got esdevingui estrambòtic:
sigui predicar en el desert;
que un xerraire expert amb un programa hipnòtic
acusi els de dins, la cel·la de botxins.
Vam aprendre, drets, a aguantar la ignomínia
com si les parets fossin on decidim.
Vam aprendre a no travessar mai la línia,
que el somni sublim nasqués en despertar.
Però si vam confiar que es captés la indirecta,
no veig que ningú se senti al·ludit.
Ja que hem decidit quin camí és el correcte
no sé què carall fem plànol amunt i avall.
Ja n'hi ha prou de fingir l'orgasme,
ja n'hi ha prou de deixatar l'ou.
Quan demanem vian- da escalfant la cassola
acabem menjant sofregit solament.
De truita prou n'hi ha: francesa o espanyola.
Quin desplegament d'imaginació!
Si dins nostre no hem estat per punyetes
i hem viscut on ens van privar
ara cal tornar a recollir les maletes
estripar el paper i dir-los "passi-ho bé".
