Quan agafo la guitarra
Ja no tenen sentit els somnis de quan érem petits
La innocència s’ha anat morint a poc a poc i no sabem sentir
Més enllà dels límits imposats, de la línia que marca el que es pot controlar
Dominats per la por, la rutina que ens diu que som grans
I trec la pols a una guitarra guardada en un racó d’una fosca habitació
Sento que puc escapar-me durant un instant
Quan agafo la guitarra
Tot sembla millor i em sento viu de nou
Quan agafo la guitarra
La música va al ritme dels batecs del cor
La realitat ens supera i no sabem reaccionar
Hem deixat massa enrere la capacitat de crear (i d’imaginar)
Amagats rere un vidre entelat no sabem veure ni deixem veure què hi ha
Preferim ocultar les passions i que el temps les vagi matant
I a les mans la guitarra em fa sentir fort i em treu el pes del món
Em sento menys miserable entre notes i acords
Quan agafo la guitarra
Tot sembla millor i em sento viu de nou
Quan agafo la guitarra
La música va al ritme dels batecs del cor
