Quan la festa truca a la porta del camp
Pongo la sombra por pintar la era.
-Sal!
Sevilla, no sé perquè em crida Sevilla...
peinetas de plàstic, paelles a la platja i friduria.
És la contradicció estètica...
Cuenca no sé perquè em crida bastant i Segovia...
Cuenca ja se perquè em crida bastant i Olba...
perquè hi ha alegries amb tramvies,
nit de làmpares a la porta del camp.
Perquè hi ha alegries amb faldilles,
tocs a missa i llenya per cremar.
Alegries amb resina,
nits antigues i tardes per pintar.
Alegries amb vaquilles,
nit de làmpares a la porta del camp.
Alegries amb faldilles,
tocs a missa...
Autor(es): Gerard Alegre Dòria
