Quan es pon el sol
Quan les primeres estrelles de la nit criden a la lluna
i fan fora el Sol.
Quan els darrers raigs planers acaricien tots els carrers
aixequen el vol l’esperança i la il·lusió.
I l’últim fred d’ahir ens ajudarà a lluitar pels nostres somnis invencibles.
Abraça’m, segresta'm la raó i fes que es fongui el temps,
que aquest avui no tornarà demà.
Abraça’m, segresta'm la raó, que quan es pon el Sol
i estem tu i jo, jo ja ho tinc tot.
Com les fulles de tardor m’han caigut totes les paraules,
m’he quedat mut, glaçat, com la neu a les muntanyes
al notar com se m'eriça la pell
al sentir-te respirar.
I l’últim fred d’ahir ens ajudarà a lluitar pels nostres somnis invencibles.
Abraça’m, segresta'm la raó i fes que es fongui el temps
que aquest avui no tornarà demà.
Abraça’m, segresta'm la raó que quan es pon el Sol
i estem tu i jo, jo ja ho tinc tot.
Quan es pon el Sol
