Quan no hi sóc
Ja sé que no és veritat
que no es pot controlar.
Després pensaré en demà,
però ara he d'actuar.
M'agarre la disfressa per a créixer.
I la veu del que sent
cridarà que m'estima i jo l'estime.
Et sembla?
Somnis de colors,
riures de cartró.
Mentre els hi agrade
jo faré com que sóc jo.
Navegant de nit.
Dins de la foscor
podré trobar allò que busque.
Quan no hi sóc.
Un més, altre ha mossegat.
Com no, ja anem disparats.
Comprèn que no puc parar.
No et sent. Deixa'm acabar.
Ara és quan la disfressa no és com sempre.
I la veu del que sent
ha cridat que m'estima i jo l'estime.
Et sembla?
Somnis de colors,
riures de cartó.
Mentre els hi agrade
jo faré com que sóc jo.
Navegant de nit.
Dins de la foscor
podré trobar allò que busque.
Quan no hi sóc.
Autor(es): Guillem Bolufer
