Quan perdi aquest somriure
Entre un núvol d'alcohol,
sol, assegut al bar,
només et puc mirar.
Ni tan sols t´has girat.
Prou bé sé que m´has vist,
però no t´has molestat.
Sento cops al meu cap.
Res millor per oblidar
que aquest licor amarg
que em durà fins on ja sóc
fins que el meu cos digui prou,
que em farà sentir de nou la buidor.
Quan aquest somriure se´m perdi de vista
i me n'adoni que avui no sóc jo,
potser llavors vegi una sortida
però sé que aquesta nit no.
Ara passejo pel carrer.
És negra nit i estic tot sol:
ha arribat el moment.
En un no res tot ha passat.
Començo a sentir-la dins
que sacseja el meu cap.
I ara no sé obrir aquest pany,
a la porta recolzat.
Això no acabarà mai, però tant fa!
Quan aquest somriure se´m perdi de vista
i me n'adoni que avui no sóc jo,
potser llavors vegi una sortida
però sé que aquesta nit no.
