Quan surti el sol
Sona l’acord del timbre de casa teva,
De les nostres cançons,
On ballàvem les passes,
Passes d’una cançó que mai vaig poder regalar-te
Quan volíem pendre’ns la son
Fent-la cremar al foc de les brases,
Quan després de fer l’amor n’hi havia prou amb abraçar-te
Per tenir-te al costat, i sentir que el món es reduïa al teu cos
On està l’enyorança?
Se l’ha emportat el vent…
I plourà, i cauran
Reflexos de les llàgrimes que van vessar
En un dia tant extrany
I plourà, i cauran
Reflexos de les llàgrimes que van vessar
En un dia tan estrany.
I quan cauen les estrelles
I el silenci ens plau fent vetlla als terrats,
Esperant-se,
Esperant a tot aquell que vulgui enfilar-se
Acollint-se al seu tresor
Tot just uns segons,
Per adonar-se que va perdre el que ara té
I en té prou amb enyorar-se
Per sentir que la vida és més que un tren
Que sempre corre sense rumb
Que potser fa parades,
Si no les porta el vent…
I plourà, i cauran…
Perquè haurà acabat
El dia més fotut quan surti el sol
Quan hagis trobat
El dia més fotut no estaràs sol.
Sento com respires
Tancaré els ulls per trobar l’alba,
Per seguir cantant
Com si no hi hagués demà.
El demà és la trucada
De cada somriure que dónes a tothom
A cada instant
Ara, truca i demana,
Que avui pot ser demà.
Perquè haurà acabat…
Perquè haurà acabat
El dia més fotut
Quan surti el sol.
