Quan veig que el temps comença a enfredorir
Quan veig que el temps comença a enfredorir
i l'harmonia del cant de cap au
no sento a bosc ni comes retrunyir,
ni neix cap flor, ni fulla verda rau,
els trobadors roïns tornant al cau
muden la veu -l'hivern els amoïna.
Jo, en canvi, sóc aquell que no decau:
ni fred ni calor, res no m'acoquina.
L'amor l'encertà quan em va escollir
per donar-me goig al cor i això em plau,
perquè sap que sabré estimar i fruir
i parlar d'ella tan bé com s'escau,
i per això vaig emprendre gestes, brau,
que d'amor, sȯn la vera medecina;
va quedar clar en donar-me aquell bes suau;
i ara no vull duquessa ni regina.
Les senyes que em va fer i no goso dir
les prefereixo a que em dessin ta clau
d'Edessa'; prô no les vull descobrir:
em va pregar que en parlės sols en clau.
t d'aquest silenci ara sóc esclau.
fent-vos cançons el tremolor em domina
i, d'amagat, n'he rimat tal allau,
que no recordo on mor i on s'origina.
I vós, senyora, que heu fet assumir
vostre mèrit al savi i al babau,
no deixeu que mori, penseu en mi
i planyeu-me el dolor d'aquesta afrau,
perquè amar sense ser amat no complau,
al contrari, el més cortès enverina.
Si heu volgut vós atreure'm a palau,
deu-me lloc i ocasió genuïna.
Per'xò prego a aquella que em fa llanguir
que em permeti aviat trobar la pau:
sovint no puc ni menjar ni dormir,
ara per goig, adés per un rau-rau,
i no és pas que no m'hagi fet mai frau:
tant temo aquest amor que m'és metzina!
Si arriba el dia de l'adéu-siau,
de penes l'ànima se m'esbocina.
Cançoneta, si trobes el camí
per presentar-te a la cort o bé a palau
i pots parlar amb ma dama, li has de dir
-donat que això és angoixa que em desplau
que en mi na trobarà ni engany ni frau;
que si davant seu tanta gent s'inclina,
és perquè ės la millor sota el cel blau:
em sorprèn com l'amor no m'endevina.
Autor(es): Guillem de Berguedà,Artur Gaya/ Jordi Fuster
