Que no fóra diferent

Sergi Contrí

Esperava que no fóra diferent,
un estiu que es va fer quasi etern.
Vaig pensar que el cel groc de cada vespre,
enrajolava els sentiments, cadascun dins del seu lloc.
I la mar engabiada, esculleres no la deixen créixer més enllà d'on segurament ella voldria.
Retrocedir potser trenta anys, quedar-me qui sap a viure allà.
No conec ni el meu poble, tot són cases, nous carrers.
Jo no sé quin mal dia ens vam vendre al pitjor preu.
I la pluja ja no és pluja, tan sols és aigua que cau.
Cauen gotes barrejades amb el més fosc dels boirums.