¡Qué hostia!
El primer dia que estic sense trona
al cap ja de més de vint anys.
Res podia fallar, ho teniem lligat,
però "què hostia" ens hem pegat.
Crema factures, agafa els i-phones
i treu el cotxe del garatge,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Res de dinars, res de res de viatges,
ni tocar el Cabanyal,
res de vetar l'idioma, negar les ajudes,
ni balcó en la mascletà.
I per a falles tots els trons de bac
en ma casa els hauré de tirar,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Festa per als oblidats!
Festa per als ofegats!
Festa contra la Barbaritat!
El primer dia que estic sense trona
al cap ja de més de vint anys.
Res podia fallar, ho teniem lligat,
però "què hostia" ens hem pegat.
I ara al Senat, d'elefants cementeri,
i encara sort que me'n vaig,
que la festa de l'erari públic
per nosaltres ha acabat.
Festa per als oblidats!
Festa per als ofegats!
Festa contra la Barbaritat!
