Que no ens parin!
Amb l'aigua sota els peus, triem continuar a la corda,
correm conscients d'on anem, tenim raons de sobres.
No ens podran retallar mai les ganes de viure,
junts hem perdut la por, somniem amb la utopia.
Que no ens parin, que no ens trobin,
som la serp de la revolta que s'amaga dins la poma .
Que s'ofeguin en la història,
l'escriurem de part dels febles, dels vençuts en la memòria.
Tenim l'esperança d'un futur digne,
una història que hem d'escriure.
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures,
mirar endavant, no rendir-se,
Traspasar la porta que ara obrim.
El sol crema al seu lloc, l'escalfor ens encén la metxa.
Les places fan de tro, així és la primavera.
Mil mans cridant al cel, mil cors batent a l'aire,
serem el que vulguem quan sortim de la gàbia.
