Que no ens parlin de guerres
Quan de grat o a la força ens esqueixen la vida
els quatre o cinc pallassos del Consell Directiu;
quan tornem cap a casa amb un nus a la gola,
doncs cal dir-li a la dona: "Avui m'han despatxat"...
Quan voltem dia a dia la ciutat que ens ofega,
implorant porta a porta un lloc per treballar,
que no ens parlin de guerres ni colors de banderes,
si d'un dia per l'altre no sabem què menjar.
Quan la nit torna a caure damunt les esperances
i trobem la botella mig plena de vi,
i amb un got a la vora, de glopada en glopada,
oblidem els pallassos del Consell Directiu,
l'endemà, els que ens vegin dormint la borratxera
amb menyspreu i amb mania ens diran: "Desgraciats!"...
...Que no ens parlin de guerres ni colors de banderes,
si d'un dia per l'altre no sabem què menjar.
I als seus fills, a l'escola, el mestre de pallassos
els dirà en to solemne: "El pervindre és dubtós;
treballant nit i dia la batalla és guanyada
- n'enfonsareu a quatre, en matareu a dos –".
Aquella nit, com l'altre, buidarem la botella,
dormirem a la plaça fins que el sol naixerà.
Que no ens parlin de guerres ni colors de banderes,
quan d'un dia per l'altre no sabem què menjar.
Fa 40 anys vam néixer, - cadascú a casa seva –
ells tenien minyona i jo tenia un cabàs,
i el meu pare ja em deia "treballa sempre i força,
si honradament fas via a ric arribaràs".
Com les bèsties de càrrega he treballat fins ara...
De què ha servit, mon pare, si pobre m'he quedat?.
Que no ens parlin de guerres ni colors de banderes,
si d'un dia per l'altre no sabem què menjar.
Autor(es): Màrius
