Qui dorm amb "canalla", mullat troba el llit
Sempre maleiré aquells ulls i aquells pits forts
quan t'arromboiava allà a aquells horts.
Aquell cul de flam "tupid", rera un ventre pla,
anava encès com un mico cubà.
Sempre aquell posat de no trencar cap plat
i jo amb el cap eixut: la sang al nap.
Tu sempre en la ment, el putu pla docent,
jo als meus anys fent quasi testament.
Ja m'ho deia l'avi amb el caldo ferm al dit:
"si vols carn tendra, menja vedella o bé cabrit!"
Jo li deia si sabia el mite de Sisif,
m'agafo a la pedra, jo sóc aixís.
A la bústia em trobo un sobre del jutjat
(dic: hòstia, la multa!)
i al llegir-lo al cul no hi tinc forat.
A qui es pensen que he forçat?
Ai Déu, que s'han pensat?
Si ens foten bufar... qui va més mamat?
M'he jurat a mi mateix no caure-hi més,
m'he tancat en mi estic en recés.
Però ara ve cap d'any, ja ensumo el xampany,
vaig de quatre potes al parany.
Ja m'ho dic a mi sóc llenya seca amb un llumí,
de peus a la merda, ja sé que aquest no és bon camí.
Sexe depriment immaduresa i crits fingits,
qui dorm amb canalla, mullat troba el llit.
Autor(es): Quim Vila
