Quin mòn tan bonic

Rah-mon Roma

Els arbres verds, flors i colors,
un vespre dolç quan sóc amb tu.
I penso dins meu:
quin món tan bonic!

Un cel ben blau amb núvols blancs,
el dia clar, foscor a la nit.
I penso dins meu:
quin món tan bonic!

L'arc de Sant Martí,
una pluja d'estiu,
els ulls de la gent
que veig pel carrer.
Amics he trobat.
—Com va? Com estàs?
Poder dir ben fort:
t'estimo a tu!

El plor d'un nen, veure com creix…
No sé res més, no hi ha secrets.
I penso dins meu:
quin món tan bonic!
I penso dins meu:
quin món tan bonic!