Qui sap si ara
Amiga, si esperem la nit i el seu parany
els tactes no valdran damunt la teva sina.
Fes-te dolça i goluda en sortir d'aquest bany
de llum desesperada; aixeca els ulls i vine.
Sàlvia del ponent! Eixamplo les arrels
per fer-me més semblant a una imatge promesa.
Tots els somnis són curts, i les aus infidels
s'enduran per les mars aquest llavi que em besa...
Autor(es): Manuel de Pedrolo
