Qui té por del rei?
Mira el rei,
mira el rei,
mira el rei...
Mira el vell,
mira el vell,
mira el vell...
Apunta i falla, no es pot defensar,
és vulnerable, però això ell ja ho sap,
no et negaré, té un punt de sentimental.
Està cansat,
però no baixa el cap,
ja no queda molt,
veu com l’horitzó,
s’allunya al seu pas.
Mira el rei,
mira el rei,
mira el rei…
Mira el vell,
mira el vell,
mira el vell...
Està dèbil….
i sol!
Hem vigilat,
els moviments,
hem esperat,
aquest moment.
Hem vigilat,
els moviments,
hem esperat,
aquest moment, i avui,
estic,
de molt mal humor…
avui…
Apunta i falla, no es pot defensar,
és vulnerable, però això ell ja ho sap,
no et negaré, té un punt de sentimental.
Està cansat,
però no baixa el cap,
ja no queda molt,
veu com l’horitzó,
s’allunya al seu pas
Mira el rei,
mira el rei,
mira el rei...
Mira el vell,
mira el vell,
mira el vell...
Acabarem amb ell
quan ho decidim,
ho acabarem quan nosaltres volguem.
Li costa demanar perdó,
qui te por del rei?
Escup sang mentre em mira, cara a cara,
és conscient que la vida no es regala.
Ja no li tanquen les ferides,
és el final! és el final!
Escup sang mentre em mira, cara a cara,
és conscient que la vida no es regala.
Mou el braç, fent una esfera perfecte,
dibuixa l’òrbita d’accés al seu tros de cènit,
Aquest present es massa fosc.
Li costa demanar perdó,
qui té por del rei?
Ell no enten de sublevacions,
i jo vull xafar-ho tot.
A la foguera,
a la foguera.
Porteu-lo aquí,
cagat de por,
davant la gent,
que ens vegi a tots.
Porteu-lo aquí,
cagat de por,
davant la gent,
que ens vegi a tots.
I mirarem com l’imbècil,
es comença, a morir,
ballarem, vora el foc,
acabarem, amb el seu tro.
Potser avui no,
que fa mal dia,
potser avui no,
hi ha pluja fina,
potser avui no,
que fa mal dia i som covards,
potser avui no,
potser avui no,
que som covards,
potser avui no.
Calla, calla, calla, calla, calla i mata’l.
Calla, calla, calla, calla, calla i mata’l.
